quan el sol comença a caure, les gavines venen a buscar-me i em parlen de tu,.... em diuen que surts de la feina, que vas cap a casa i després a buscar al fill a l'escola...
em diuen que has deixat de viure per tu, que només rius amb el nen i que plores amb la teva soledat...
és dificil sortir-s'en d'un cop tan dur, i no tinc paraules que minvin el teu dolor,..... saps que sempre he estat al teu costat i ara més que mai vull que m'hi sentis ben aprop
només espero el dia en que les gavines del capvespre em portaran els teus somriures...
una forta abraçada
Elena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada