hola Natàlia,
ahir vaig penssar amb tu,.... recordava quan t'esperava que sortissis de la feina,... et veia a la finestra quan em saludaves indicant-me amb la mà: "cinq minuts i baixo".... i allà em tenies, cada dia, sentat al banc de la cantonada o sota els balcons quan plovia, contant tots els segons d'aquells cinq minuts.....
ahir no et vaig veure darrera els vidres, el banc estava buit,... no sé si et vé a buscar mai ningú ara,.... de fet no sé si encara treballes en aquesta empresa
només volia que sabessis que ahir vaig penssar amb tu.....
Gerard
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada