Sempre que veig gavines penso en la meva infància i irremeiablement en tu.... en quan cada tarda després de fer els deures, la mare ens deixava baixar al port per veure arribar el peix. Anàvem a la punta de l'espigó per veure entrar les barques, una després d'una altra i la del pare sempre l'última.
Els ajudàvem a descarregar i a ordenar els estris: sempre havíem somiat que la vida ens guardava un lloc en la barca del pare..... però ell tenia altres somnis per a nosaltres.
Tinc ganes de veure't i passejar junts prop del port escoltant les virolades gavines que reclamen als nens i turistes que els hi llencin un tros de pa.
Espero veure't ben aviat
Jordi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada